Anava Jesús amb els seus deixebles quant es va trobar pel camí un gos mort, en descomposició. Empestava. Als uns els va repugnar el seu estat, als altres la seva fetor, a tots la seva presència. I llavors Jesús adelantant-se , els va dir. "Però fixeu-vos que en són de blanques i formoses les seves dents"... Amb aquesta obra basada en la llegenda de Tolstoi hi podem veure que en tota persona, per complexa que sigui la seva situació, hi ha, una llum.... una vida.... una esperança.... i nosaltres. Com hi actuem?