El caminant que aturat al fons de la vall suspesa, inquiet, el passat i el futur... Aquest és el punt de partida del caminant (l’home) que fa un viatge interior a través dels elements externs que l’envolten – paisatge escènic – amb l’objectiu de cercar una resposta que el desencadeni del seu dolor i l’apropi a l’alliberament. Podríem considerar que a través dels innombrables estats físics / emocionals del caminant s’exterioritza aquest viatge introspectiu. Com Ulisses al llarg del seu viatge, acompanyat tothora per la seva veu interior repleta d’impressions i paranys (veu, música, imatges i elements), el caminant viu un seguit d’experiències que l’encaminen a resoldre molts interrogants per aleshores, potser, apropar-se a una resposta.