Una soprano de coloratura i la seva pianista, eterna companya de penes, han estat contractades per a un concert privat molt especial de cap d’any. Uns clients de posició força acomodada han llogat el reservat d’un luxós hotel de platja. Gent de gustos peculiars i força cars, volen rebre el nou any amb una celebració amb música fina en directe, però sense cap testimoni de tot el que passi dins el reservat. És per això que soprano i pianista es veuen forçades a tocar amb els ulls embenats el típic repertori dels concerts de cap d’any: des d’opereta en alemany i arranjaments vocals de valsos vienesos, fins a l’ensopida i irremeiable marxa Radetzky. Després de les dotze campanades, però, el guirigall de la festa s’atura de cop. Quan la soprano i la pianista es treuen la bena dels ulls, es troben un paisatge dantesc. No queda ningú viu. Ha arribat la fi del món. Només elles han sobreviscut. Però… per què elles, sí, i la resta, no? Què els ha salvat? Què els ha fet convertir-se en les escollides? Haurà estat la música? L’alegria lluminosa i encomanadissa dels valsos de l’opereta vienesa contrasta amb els present obscur i apocalíptic de les dues supervivents i el món erm i destruït on desperten, i és així com en l’espectacle s’obren les portes al més inesperat i grotesc.