De vegades ens tenim a prop. De vegades lluny. Com es fa una abraçada des de la distància? La Mariona, el Yuri i el Nil juguen a marcians. L’univers forma part del seu joc, tal i com tots formem part de l’univers. Un dia, les seves òrbites es bifurquen i es perden la pista. I passen els anys. Ara són adults. La Mariona és a punt de fer realitat el somni de tots tres: viatjar de veritat cap a l’espai. Ella no vol marxar sense acomiadar-se. Ells volen acomiadar-se abans no marxi. Es retrobin o no, la memòria es desperta, els jocs tornen i els astres tornen a fer constel·lacions impossibles. Orbital gira al voltant d’una abraçada pendent. I del llarg viatge de tres amics per fer-la real. --> El Premi està convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes.