Eve Ensler va presentar la primera versió d'aquest espectacle a Nova York el 1996 després d'entrevistar més de 200 dones. Ensler va escriure els monòlegs per celebrar "la vagina", descrivint-la com a superior al penis masculí pel fet que està connectada amb el clítoris, l'únic òrgan humà que no té un altre propòsit que el de donar plaer. Aquesta és una comèdia sobre les dones i la seva sexualitat, els tabús socials, la repressió i la incultura sexual. La clau del seu èxit és la intemporalitat. És un espectacle que tracta sobre la sexualitat de la dona, però no entra en la tortuosa relació home-dona. Cada monòleg d'alguna manera es relaciona amb la vagina, ja sigui a través del sexe, l'amor, la violació, la menstruació, la mutilació, la masturbació, el naixement, l'orgasme i la varietat de noms que es fan servir per denominar la vagina. La producció de Los monólogos de la vagina s'ha tornat el pilar en què es dona suport al projecte V-day al febrer per Sant Valentí ("vagina”, "victòria"...) que busca establir la connexió entre l'amor i el respecte a les dones i la fi de la violència contra elles. L'obra ha estat traduïda a més de 45 idiomes i ha estat portada a l'escenari en més de 120 països. Quan s'estreni aquesta nova posada en escena de l'obra a Espanya, hauran passat ja 24 anys de la primera funció a Nova York, però la vigència, universalitat i contemporaneïtat en tots els sentits del tema la fan rabiosament actual i necessària.